Vicent: Primera norma de l’accessibilitat: l’accessibilitat la fem les persones per a les persones. Punt.
Donatil: Però és que jo sé que ara hi ha un programeta que he vist que les persones que els passa, “pues” no sé què era, però que gasten la IA, i “entonses” fan les seues coses…
Vicent: Doncs no, mante, no. És de veres que la tecnologia t’ajuda a accelerar i simplificar el procés, però gran part del treball s’ha de fer a mà.
Es calcula que aproximadament un 30% de totes aquelles normes d’accessibilitat es podrien avaluar de forma automàtica, però no totes d’aquest 30% es podrien solucionar de forma automàtica.
Per exemple, és fàcil detectar quan una imatge no té un atribut de text alternatiu, però no és fàcil determinar si aquest text alternatiu és apropiat o no. Per què? Perquè el text alternatiu depén del context i la intenció comunicativa amb la qual s’utilitza la imatge.
Donatil: Però és que si hi ha que fer-ho a mà necessitaré més treballadors… Això són més jornals, i és que… Deixa’t de “peròs”.
Vicent: Tu permetries a una màquina que et traguera sang per a fer-te una analítica? O, com Word té un autocorrector ja no cal aprendre ortografia i gramàtica? Per a què?
Doncs això, mante, això.
Deixa un comentari